La meva història

Bueno, nem a escriure una parrafada al meu weblog… jeje

M’he posat a pensar, i m’he donat compte de que no conec a ningú en persona que sigui FreeSoftwarerià. Buscant al google he trobat la data de sortida de la meva primera distro linux: January 2000 – Launch of the 7.0 version of the Mandrake Linux distribution.

Ja havia sentit a parlar de linux uns anys abans, per boca d’un amic que ara està fent Història de l’art, però la cosa em semblava molt llunyana i, encara que tenia ganes de provar-ho per trastejar i tal, no va ser fins a un anàlisis que va sortir a la computer hoy que em vaig decidir.

Continua el comentari:

La comprava abans de que em donés compte de que era una revista que no evolucionava, o sigui, que potser al principi t’ensenyava alguna cosa útil, però que quan començaves a dominar el tema ja no t’aportava res de nou i es feia tot monòton i avorrit i no paressin de repetir que si aprende a usar office.. que si windows nueva versión… Aixi que vaig veure un anàlisi de linux per primera vegada en la meva vida, i van deixar tan pels nuvols el Mandrake, que vaig decidir baixar del meu monovolum (windows 98 en aquell temps) [Ein? monovolum? Què diu aquest sonat? Ho entendreu si llegiu En el principio… fue la línea de comandos, de Neal Stephenson] i agafar un d’aquells tancs que hi havien aparcats al carrer. Aviat farà quatre anys que soc coneixedor del soft lliure.

M’he anat introduïnt en aquest món tan fascinant gracies a que no em donava per vençut i gracies majoritàriament a ZonaFORO de Meristation. Està bé, més d’una vegada vaig formatejar l’ordinador per desfer-me del maleït linux que no em deixava fer el que jo volia… que si era impossible instalar el puto winmodem… que si havia de compilar el programa… (ein? compilar? no es pot fer doble click? xD). Vaig anar aprenent, vaig instalar el Mandrake 8, vaig instalar el Debian potato (i desinstalar-lo i tornar a instalar Mandrake 8 al cap d’una setmana…:P).
Pero les formatejades van desapareixer definitivament quan em vaig comprar el SuSE 8.0 Personal, farà un any i mig crec. Allò era gloria… amb el Yast2 que m’instalava els paquets amb les dependencies, que s’actualitzava eficientment, que podia controlar còmodament!

Però amb el pas del temps també havia après els bàsics del sistema, com per exemple el sistema de carpetes (quin lio al principi, amb /dev /etc /home… però què llogic que em sembla ara!), el lilo, compilar, dependencies, rpms, servidor x, apache… (i és que la comunitat linux és una gran comunitat, on tothom t’ajuda sense cap problema i hi ha documentació per donar i per vendre (mai millor dit :P). I vaig decidir que, com que havia sortit feia unes setmanes el Debian Woody, i que volia aprendre encara més, el vaig instalar. No va ser cap problema configurar les coses, anava explicant els meus progressos al foro i era feliç. M’havia convertit en Debianita jeje

El tema de l’encriptació amb Ordo… aix GnuPG 😛 el vaig coneixer quan pel meu cumpleanys (vaaaale, aniversari) em van regalar el primer volum de Cryptonomicon, de Neal Stephenson, i em vaig quedar flipat. Em va molar tot aquell tema, i vaig buscar a veure si em podia baixar aquell “Ordo”, que va resultar ser el nom canviat de GnuPG (o PGP, no se…). Això si… els 18 euros de cada volum del Cryptonomicon (3 en total, 2 que vaig comprar jo) els vaig pagar a gust, i us els recomano!

Gracies al foro i a la meva recerca incansable d’informació vaig anar coneixent pàgines famoses sobre el tema, weblogs majoritariament. Vaig veure l’anunci de la conferencia de Soft Lliure de la URV penjat a la meva facultat (la d’Enologia), però tenia pràctiques i no hi vaig poder anar. I un dia, navegant com cada dia, vaig visitar barrapunto i vaig veure aquesta noticia: Discriminación a usuarios por parte de la Universitat Rovira i Virgili. Vaig pensar: cony! Si a tarragona tb hi ha gent d’aquesta! M’hi he d’apuntar! No estic sol… :’) (un amic meu fa enginyeria informàtica i també és un Pringao com jo, però estima Windows (C), estima Microsoft (TM), i no s’ha instalat mai linux, encara que diu que no està en contra del Soft lliure…).

En fi, aquestes son les aventures d’un Enginyer Tècnic Agrícola (com a segona opció –> Engineria Tècnica Informàtica, això si… xD) que va començar amb el tema dels ordinadors amb un 8086 amb bicicleta (aka MSDOS)

Que us vagi be!

P.D. Cony! M’hi sento molt còmode aqui! Aupa GPLURV! 🙂
Autor: mengor

This entry was posted in GNU. Bookmark the permalink.

3 Responses to La meva història

  1. utopic says:

    Aquesta història em sona molt. I la del pringao també, encara que tan exagerat no. Com a minim jo vaig fer de “servei tecnic de Microsoft ™” en un parell de petites empreses, cobrant 🙂 quant encara no havia ni començat la carrera.
    Jo he d’ajudar a comprar un ordenador a una amiga, i faré un traspàs del que te ara al nou [ghost rulez!] i li deixaré un knoppix instalat [segur que HD en sobra]. Pot ser d’aquí un temps…

    Bon link també el de “En el principio fue…”, i un llibre molt recomanat per als qui els agradi la linea de comandos es el “Unix sin fronteras” de Harley Hann. A mi em va costar unes bones 6200 peles de le velles, però val la pena. Està plegat de curiositats del món Unix, l’orígen d’alguns comandos i la filosofia Unix. Capítol 20: El editor vi, Pàgina 420, “Que editor debe usar” vi VS pico, divertidissim.

    — Utopic

    In a world without walls,
    who needs gates and windows?

    http://www.gnu.org

  2. davidcg says:

    Pues yo tengo que darle las gracias a….

    ISO!!!!!

    Antes de eso jamás había escuchado nada sobre linux.

    Si señores, mi primera distribución fue por culpa de las prácticas de iso, hace no muchos años, aunque si son muchos si tenemos en cuenta cuando me matriculé por primera vez… ejem, en fin, digamos que he estado unos años sin rumbo y solo desde el curso pasado me he centrado y voy en linea recta.

    Fue una winlinux 2000

    Es un linux que se instala sobre FAT de windows como una aplicación más y se desinstala de la misma forma (no existía Knoppix no 🙂 )

    A mi siempre me da mucho respeto las cosas nuevas y suelo cagarla las primeras veces, yo hago todo como el aprender a ir en bici, siempre te caes hasta que le pillas el tranquillo.

    Resumiendo que las particiones, algo tan sencillo y tonto era para mi mistica pura hasta no hace mucho.

    Así que hay estaba mi winlinux, en 500 MB, con kde 1.x, basada en slackware, yo flipaba con el rollo ese de los rpms y paquetes, mi winlinux no tenía de eso!!! y no sabía como instalar nada.

    Y recuerdo que lo que más me molaba era la terminal con letras verdes, me sentía como si fuera un juaker o estubiera en “juegos de guerra”. Si, ya se que es infantil, y que ya tenía una cierta edad, pero ¿Quien no ha tenido pequeños prontos infantiles alguna vez?

    :-))

    Luego me lancé y pase a una Mandrake 7.2, el KDE daba errores de aplicación cada dos por tres.

    Luego fui fiel a mandrake hasta la 9.1, aunque desde la 8.2 había estado tanteando la potato, luego la woody, y finalmente, recien salida la 9.1, no hace ni 7 meses!! me he convertido en un debianita y a pelo, con woody a secas :-), tanto en el portátil como en el sobremesa.

    A medida que iba configurando todo el hardware en la woody iba publicando aquí un artículo, y ahora que lo tengo todo cuando necesito volver a hacerlo me vengo a esta web en vez de apuntar las cosas en una libreta.

    Ejem, espero que JBilbo y Marble no borren los artículos con el paso del tiempo!!!

    Lo único de lo que puedo sentirme orgulloso, es de haberme pasado totalmente al software libre desde hace un año o tal vez un poco más.

    Cuando digo totalmente, digo totalmente. No hay ningún windows de reserva en ninguna partición. De hecho tube una mandrake de reserva en una partición en mi mudanza a woody. 🙂

    Mucho no se, pero desde luego puedo decir que sobrevivo sin problemas y sin privaciones con software libre.

    Fijaos que digo software libre y no linux vs windows. La revolución está en el software libre, no en el sistema en si.

    Aunque luego todos podemos sentir aprecio por la forma de ser y funcionar de los unixes.

    A mi primero me enganchó los colorines del linux, su capacidad de “decoración” y pijadas es increible.

    Luego me enganchó el software libre. Y tenía los conceptos algo difusos y no centrados del todo hasta que vi la conferencia de JBilbo y Marbre en CD, lo cual me ayudó a concretizar un poco más lo que era el s.l, así que a mi personalmente fue una gran ayuda la conferencia.

    Ahora hasta me permito el lujo de hablar sobre licencias en canales de irc. 🙂

    David Cifre García
    “La vida és una malaltia de transmissió sexual amb un 100% de mortalitat”

  3. jBilbo says:

    Ejem, espero que JBilbo y Marble no borren los artículos con el paso del tiempo!!!

    Norrr! 🙂
    Además los artículos no son nuestros… así que no tenemos ningún derecho a borrarlos. Yo, o marble, sólo podemos borrar los artículos que hemos hecho nosotros, al igual que tú si quieres puedes borrar alguno tuyo por cualquier motivo, por supuesto.

    Fijaos que digo software libre y no linux vs windows. La revolución está en el software libre, no en el sistema en si.

    Buena frase, si señor, esa es la idea 🙂

    Jonathan Hernández
    Linux User #280862 :: http://counter.li.org/
    GnuPG key ID: 348EAC17 :: pgp.escomposlinux.org

Leave a Reply